15/06/2009 Dídac Lee

Universitat versus Empresa

Investigar abans d'innovar? o començar innovant i després investigar? Primer investigar des de la Universitat i després innovar des de l'empresa, o a la inversa? Què es primer, l'ou o la gallina?

Poderós caballer es Don Diner, que ens condiciona sempre all'p que és primer. Si la decisió es pren des del punt de vista d'un compte de resultats, la investigació requereix molts euros. A més, sabem que la necessitat fomenta la creativitat, motiu pel qual les pimes supleixen aquesta inversió amb grans dosis de creativitat, suor i enginy. Però no ens quedem amb un argument simplista i analitzem més a fons aquesta qüestió.

Des del punt de vista d'una petita empresa, innovar és fer les coses de forma diferent. Per exemple, crear un producte/servei que resolt un problema que en principi sembla irresoluble, i portar-lo al mercat. El fet d'innovar implica que estem aportant coneixement i valor al mercat.

Què es investigar? Consisteix a generar el coneixement necessari per solucionar problemes que no han estat resolts amb el coneixement existent. De vegades es confòn amb la recerca de coneixement que han generat altres, però realment no és el mateix.

El procés innovador-investigador té varies etapes:

1) Observar un problema «dolorós» que no estigui solucionat i que el mercat (o la pròpia empresa) estarà disposat ha pagar.

2) Investigar per buscar una solució o un producte amb una avantatge competitiva.

3) Aplicar el coneixement adquirit en la investigació per desenvolupar una solució diferent.

4) Aplicar la solució i portar-la al mercat. Si no es compleix aquest últim pas, en realitat no estarem innovant. Podem definir-lo de mil formes, inversió, passatemps, però no serà innovació.

Les subvencions per finançar la investigació en les empreses acostumen a ser de poca quantia i a més, de tramitació molt lenta. En la meva opinio, investigar en la pròpia empresa és la millot font de financiació. I fer-lo seguint un model basat en el cercle virtuós INNOVAR -> DESENVOLUPAR -> POSADA AL MERCAT -> GENERACIÓ DE BENEFICI I ADQUISICIÓ DE CONEIXEMENT -> INNOVAR -> ...

El model s’iniciaria a la innovació, desenvolupament, posterior sortida al el mercat, generació de beneficis amb els quals invertir en investigació i, a partir del coneixement adquirit, tornar a innovar.

Alguns països, com Inglaterra, han entés la importància de la simbiosis universitat-empresa, col•laboració que genera un model com el següent: la univesitat contribueix mitjançant la investigació a que les empreses tinguin productes més innovadors; es centren en la investigació i el desenvolupament del prototip del producte; la empresa crea la versió comercializable, el marketing, i contribueix a donar un enfoc mes pragmàtic a la investigació gràcies al contacte amb el mercat. El fet de tenir productes innovadors li permet augmentar els beneficis i seguir contant amb la univesitat, i aquesta de disposar de més i millors mitjans per seguir investigant.

Que la univesitat sigui el departament d’ Investigació de les empreses, i aquesta el departament del Desenvolupament i Marketing de la Univesitat, dona sentit a que ambdues desitgin estar a prop, als parcs tecnològics. Per alguna cosa diuen que “el roce hace el carño”. Però la realitat és que moltes empreses estan en el parcs per tenir boniques vistes, subvencions o per ser més “chic”.

No es fàcil. La principal barrera és que els objectius d’universitat i empresa no estan alineats. Uns s’enfoquen a la publicació de papers (que també es necessari) i altres s’ orienten  al seu excel de resultat del mes. Curt plaç vs llarg plaç.

Malgrat això és una relació imprescindible. Difícilment una pime pot tenir investigadors purs del mateix nivell que en un centre de investigació, i no hi ha millor font de finançament a la investigació que l’empresa que monetitza els seus resultats.

Tornem a la qüestió inicial: Innovestigar o Investnovar? Primer l’ou o la gallina? Al final alló més important és actuar i evitar que l’excés d’anàlisis o la falta de flexibilitat mental ens deixi paralitzats. Habitualment a les empreses, ambdós factors es constitueixen com importants barreres per avançar, que sovint són pitjors que Don Diner.