30/09/2009 Rafael Garcia, president Tribuna de Girona

CRISIS I NEVERA

Fa molts anys, molts des de la meva perspectiva però no tants des d’una visió històrica, quan al migdia arribava del col•legi a casa meva per dinar (no existia la mitja pensió, només existia l’internat per a la gent benestant) el primer que havia de fer cada dia era anar a una bodega propera a casa meva a comprar una pesseta de gel. Era una petita part d’una gran barra de gel que el bodeguer guardava a una gran nevera de bar. El trossejava amb precisió i me l’emportava amb un cubell a casa meva.

Aquesta peça de gel, que tenia una duració màxima de 24 hores, la utilitzàvem per col•locar-la a la part alta d’una nevereta, marca Pingüino, que servia per conservar fresc el menjar del dia i en especial una ampolla d’aigua de l’aixeta i un porró de vi, aquest últim, omnipresent en tots els àpats de casa meva. La nevera va evolucionar. Per la vessant tècnica, de gel a elèctrica. Més gran. Diversos departaments per guardar diferents productes. Ecològiques. Descongelació automàtica. Dues portes. Congeladors amb temperatures de -18º. I a més capaç de conservar tot tipus d’aliments i begudes. Aquesta evolució m’ha portat a considerar la “nevera” com un indicador econòmic de primera magnitud.

Fixem-nos. Se’ns diu constantment que hem estirat més el braç que la màniga, que el consum ha estat desaforat, que hem gastat el que no tenim, que no hem estalviat, que ens hem endeutat amb préstecs, hipoteques i amb targetes que solucionen el pagament d’un mes i que acaben ampliant un any a tretze mesos. En fi, un autèntic desastre. ¿Què ens diu l’índex de la nevera? Efectivament confirma les prediccions. Un malbaratament? Com s’interpreta l’índex de la “nevera”? Obrim qualsevol nevera domèstica: Ja no tenim el menjar del dia. Tenim menjar de dies anteriors que ha sobrat, menjar que normalment no tornarem a consumir sinó que anirà directament a les escombraries. Tenim menjar per més d’un dia per no haver d’anar tant sovint al mercat. I a més, també trobarem aliments i altres productes que no acabarem utilitzant perquè no ens acaben de venir de gust o hem acabat dinant al restaurant. Si és carn comença a tenir un color negre i si és peix fa una mica de pudor (o així m’ho sembla a mi). Destí segur: escombraries. Què em diuen dels embotits? Tots en aquells sobres impossibles d’obrir i molt difícils de tornar a tancar correctament. La meitat del contingut fa companyia a la resta d’aliments eliminats: escombraries. Làctics, iogurts naturals, de sabor de maduixa, de color maduixa, sense sucre, amb sucre incorporat, sense grassa, amb grassa, amb calç, sense gluti, flams de vainilla, d’ou, mostasses vàries, pots de conserves de tomàquet i altres additius que s’han obert i no s’han utilitzat més. Tota aquesta quantitat de productes té una data de caducitat.

S’imaginen quants han caducat? Molts, Masses!! Cerveses. Gracioses (obertes i sense el gas ja no es beuen però es guarden un bon temps al frigorífic fins que es tiren). Coles, taronges i llimones, multifruites... i les verdures? Tomàquets florits, enciam sense fulles aprofitables, cebes tendres que no es poden ni menjar... Als congeladors ho guardem tot. Ens sembla que no tenir un bon congelador és desaprofitar la tècnica de cares a l’estalvi i optimitzar els productes. Fals. Acabem tirant la meitat dels productes que hi ha al congelador o perquè el temps màxim de conserva ha estat superat, o perquè la por, ja que no recordem de quan temps hi porta o simplement perquè allò que hem congelat ja no ens agrada. I quan cauen els ploms i la llum s’esfuma unes hores? Un desastre!!

El que acabo d’exposar, posant els exemples una mica al límit de l’abisme, era i és una realitat domèstica clara. Esperem no tornar a la nevera Pingüino amb l’equivalent a una pesseta de gel plena de dos productes més l’aigua i el vi de garrafa. Les coses canviaran. Ja sé que tenim que consumir per no parar la màquina econòmica, però el que està passant i el que l’índex “nevera” detecta és un escàndol. Una despesa innecessària. D’això a la Pingüino hi ha un terme mig excel•lent que posaria les coses al seu lloc.

Si extrapolem la nevera a altres aspectes de la vida domèstica en quan a despeses i endeutaments ens trobaríem amb el mateix escenari. Pensem una mica. Reflexionem. Rectifiquem Ah!! I no se li acudeixi anar a veure què hi ha a la seva nevera. A lo millor s’enfada i molt. A lo millor aquesta nit per sopar tenim sobres del diumenge, cinc iogurts degudament caducats i per beure aigua de l’aixeta que és la més sana i més barata.