23/11/2009 JOSEP LAGARES, Director General de Metalquimia i directiu de Tribuna de Girona

CATALANS A MASSACHUSETTS

FemCat és una fundació privada d’empresaris, directius i professionals que pretén dur a terme i donar suport a iniciatives que serveixin per al progrés de la societat catalana, a fi i efecte de fer un important pas endavant en els propers 10 anys, convertint Catalunya en un dels països capdavanters socialment i econòmicament, a Europa i al món.

És en aquest context que els integrants de FemCat vam decidir iniciar els viatges de benchmarking que tenen per objectiu mostrar algun aspecte en el qual el país visitat és referent mundial i aprendre d’aquestes “millors pràctiques” per observar els seus factors clau i extreure'n ensenyaments útils per a Catalunya.

El primer viatge es va dur a terme l'any 2006 a Finlàndia. La principal raó del viatge va ser observar com aquest país, amb població i PIB similars als de Catalunya, va aconseguir remuntar amb un plantejament positiu una crisi econòmica importantíssima als inicis dels anys 90. L'any 2008 es va dur a terme un viatge a Hong Kong; l'objectiu era veure com el seu aeroport, construït íntegrament en terreny guanyat al mar, s'ha convertit en un pol de desenvolupament econòmic per a la regió. En altres paraules, vam analitzar la brillant política d’infraestructures a llarg termini duta a terme per la Xina.

El tercer viatge de benchmarking ha tingut lloc aquesta tardor, amb destí Massachusetts, la Nova Anglaterra. La Commonwealth de Massachusetts, situada al nord-est dels Estats Units, té moltes similituds socioeconòmiques amb Catalunya: població similar en tota la seva àrea d’influència, superfície lleugerament inferior al Principat, PIB per habitant similar, escassetat de Grans Empreses, ... i fins i tot té un passat industrial similar amb una Indústria Tèxtil que es va saber reconvertir ràpidament en el seu moment per fer florir una brillant economia basada en el coneixement, la recerca i la innovació, font de la seva competitivitat actual i pol d’atracció del millor talent i de les corporacions de l’avenir, amb la seva capital, Boston, ben envoltada per una extensa xarxa universitària amb centres de referència global (Harvard, MIT Massachusetts Institute of Technology, etc...).

Tot i això, Catalunya és molt superior a Massachusetts en molts altres aspectes, i a voltes no ens adonem de les bondats del nostre País per una malentesa baixa autoestima i manca de confiança en nosaltres i les nostres possibilitats...la qualitat de vida del nostre País és molt superior a la de Massachusetts (climatologia, facilitats esportives i culturals, espais oberts, possibilitats geogràfiques, gastronomia, etc...), el potencial i l’empenta de la nostra gent, la nostra història i cultura, així com alguns models econòmics (el turisme per exemple) o altres àrees de la ciència (com la recerca biomèdica, l’agroalimentària, l’arquitectura o les pròpies infraestructures per a la recerca per exemple) són trets diferencials dels que ens n’hauríem de sentir ben cofois.

Què podríem impulsar doncs a Catalunya, tot seguint i aprofitant el model econòmic de Massachusetts, en l’actual conjuntura internacional per accelerar el canvi i oferir un nou paradigma econòmic que ens permeti visualitzar el futur amb l’optimisme i la confiança que els catalans ens mereixem?

Primer de tot, exigir un compromís comú del Govern i de tots els actors del sistema amb la Recerca i la Innovació. Un compromís compartit per tots, consistent i amb una planificació a llarg termini (on no es pensa en les properes eleccions), amb una Inversió Pública de llarg abast i una col•laboració Publico-Privada com a factor clau de competitivitat i de la generació de talent. Amb un Govern que faciliti i impulsi l’emprenedoria des de l’escola, amb regulacions, incentius i taxes proactius, tot promovent un ecosistema d’emprenedoria i creativació que permeti a una bona idea florir fins a convertir-se en un pom de retorn econòmic per a la societat. Un sistema de Recerca i d’Innovació que aprofiti el potencial intel•lectual immens, però adormit i “sense connectar” que tenim a casa nostra, creant una comunitat científica “diferent” i interconnectada, treballant en xarxa, amb visió polièdrica i allunyada de les “capelletes intel•lectuals” actuals; així com comptar amb Governances descentralitzades (en les Agències de Recerca i d’Innovació, en les Universitats, etc...), elegides per talent, meritocràcia, professionalitat, adequació al lloc i amb una bon equilibri Público-Privat, enlloc de l’endogàmia i l’elecció per quotes del sistema actual.

Desenganyem-nos...Catalunya té tant o més futur que Massachusetts per excel•lir en un món hipercompetitiu i “en xarxa”, i en les nostres mans, les de tots els catalans, està el saber aprofitar el moment de crisi actual per fer tots aquests canvis i maximitzar les nostres potencialitats per a fer-ho realitat.